Palau de Vidre<\/strong><\/p>\n El tinent d\u2019alcalde i regidor d\u2019Urbanisme, Toni Postius, ha explicat que la convocat\u00f2ria del PIREP \u00e9s una oportunitat per donar un salt qualitatiu en les actuacions previstes al Palau de Vidre per condicionar-lo i fer-lo un edifici sostenible i \u201cintel\u00b7ligent\u201d. D\u2019aquesta manera, es donar\u00e0 resposta, ha dit, a una reivindicaci\u00f3 hist\u00f2rica de la ciutat. Postius ha apuntat tres l\u00ednies principals d\u2019actuaci\u00f3 per rehabilitar les fa\u00e7anes amb substituci\u00f3 de vidres m\u00e9s eficients, projectar un espai di\u00e0fan amb tres espais que pogu\u00e9s adaptar-se a necessitats diverses i la instal\u00b7laci\u00f3 de les plaques fotovoltaiques a la coberta, que podrien abastir tamb\u00e9 edificis propers a un radi de 500 m. Tall de veu T.Postius<\/strong><\/em><\/p>\n El conjunt del projecte est\u00e0 dissenyat com a edifici passiu per a qu\u00e8 el consum en climatitzaci\u00f3 sigui nul o m\u00ednim. Per fer-ho s\u2019aprofitar\u00e0 la geometria del palau, sense canviar l\u2019est\u00e8tica de l\u2019edifici, que continuar\u00e0 sent de vidre. Es tindran en compte els corrents d\u2019aire que generaran per aprofitar-ho per a la climatitzaci\u00f3. La planta baixa, que \u00e9s l\u2019espai destinat a les fires, es proposar\u00e0 com a espai polivalent, on es podran generar els tres espais diferents esmentats: un esportiu, un de convencions i un altre d\u2019actes diversos. A la primera planta, hi haur\u00e0 les oficines, la sala de congressos i un viver d\u2019entitats.<\/p>\n Entre altres accions concretes, s\u2019instal\u00b7laran sistemes de telecontrol i gesti\u00f3 integral de les instal\u00b7lacions, la il\u00b7luminaci\u00f3 ser\u00e0 LED, es monitoritzar\u00e0 el consum de l\u2019energia el\u00e8ctrica i de l\u2019aigua -per controlar consum excessius o possibles fugues-, i s\u2019incorporar\u00e0 un magatzem per a una major gesti\u00f3 de residus i el foment del reciclatge. Es vetllar\u00e0 per l\u2019accessibilitat amb la creaci\u00f3 de nous eixos de comunicaci\u00f3 i acc\u00e9s, l\u2019ac\u00fastica i la digitalitzaci\u00f3 de l\u2019edifici amb fibra \u00f2ptica.<\/p>\n Edifici Pal\u00b7las<\/strong><\/p>\n Pel que fa a l\u2019edifici Pal\u00b7las, de l\u2019arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell i d\u2019estil modernista (construcci\u00f3 1915), est\u00e0 destinat a usos de l\u2019administraci\u00f3, amb m\u00e9s d\u2019un centenar de persones treballant-hi. L\u2019objectiu principal de la rehabilitaci\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019edifici esdevingui intel\u00b7ligent, aplicant aspectes d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica sense afectar els usos que actualment t\u00e9 l\u2019immoble.<\/p>\n En la mateixa l\u00ednia dels criteris aplicats al Palau de Vidre, al Pal\u00b7las tamb\u00e9 es far\u00e0 la digitalitzaci\u00f3, s\u2019instal\u00b7laran sistemes de gesti\u00f3 integral de l\u2019edifici, de monitoritzaci\u00f3 del consum d\u2019energia el\u00e8ctrica i aigua, es renovaran les conduccions d\u2019aire i aigua, s\u2019incorporar\u00e0 una millor gesti\u00f3 del residus, etc. Es restaurar\u00e0 la fa\u00e7ana posterior i les fa\u00e7anes laterals. \u00c9s a dir, Postius ha assenyalat que es tracten d\u2019actuacions que tendeixen als guanys energ\u00e8tics i est\u00e8tics, per fomentar l\u2019estalvi i la sostenibilitat.<\/p>\n Els Next Generation a Lleida<\/strong><\/p>\n La tinent d\u2019alcalde i regidora de Presid\u00e8ncia, Jordina Freixanet, ha assegurat que l\u2019Ajuntament est\u00e0 amatent a les convocat\u00f2ries per no perdre l\u2019ocasi\u00f3 i aprofitar els fons europeus perqu\u00e8 Lleida no quedi enrere. A m\u00e9s dels projectes presentats avui per a la rehabilitaci\u00f3 d\u2019edificis p\u00fablic, ha recordat el projecte ja concedit per a la implantaci\u00f3 de zona de baixa emissi\u00f3 i la transformaci\u00f3 digital i sostenible del transport urb\u00e0, que suposar\u00e0 una inversi\u00f3 de 10,5 milions d\u2019euros amb una subvenci\u00f3 de 6,3 milions. Freixenet ha explicat que ja s\u2019han presentat tretze projectes a onze convocat\u00f2ries, per rebre m\u00e9s de 20 milions d\u2019euros del cost total dels projectes, que \u00e9s de 29.350.590 euros. Tall de veu J.Freixanet<\/strong><\/em><\/p>\n Entre els que tenen m\u00e9s valor econ\u00f2mic s\u00f3n el d\u2019adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic i millora de la biodiversitat urbana a Lleida, amb diverses propostes de renaturalitzaci\u00f3, sendes urbanes o connexi\u00f3 d\u2019espais de la Xarxa Natura 2.000, pel qual s\u2019han sol\u00b7licitat 4 M\u20ac; el projecte tur\u00edstic \u201cpaisatges naturals i agraris a Lleida. Una proposta de Destinaci\u00f3 Tur\u00edstica Sostenible\u201d, pel qual s\u2019han demanat m\u00e9s de 2 M\u20ac; un altre vinculat a l\u2019\u00e0rea d\u2019Urbanisme, sobre la restauraci\u00f3 d\u2019ecosistemes fluvials i reducci\u00f3 de riscos d\u2019inundabilitat en entorns urbans, per tamb\u00e9 uns 2 milions d\u2019euros o diversos de l\u2019\u00e0mbit cultural, pels quals s\u2019ha demanat uns 700.000 euros. Alhora, s\u2019espera rebre els pr\u00f2xims dies la resoluci\u00f3 positiva d\u2019un altre sobre transformaci\u00f3 digital i modernitzaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3, d\u2019un import sol\u00b7licitat de 520.000 euros.<\/p>\n La tinent d\u2019alcalde ha avan\u00e7at altres en els quals s\u2019incidir\u00e0, com la rehabilitaci\u00f3 residencial i d\u2019habitatges socials per ajudar en la restauraci\u00f3 de barris, com el de la Mariola, o altres per donar suport al comer\u00e7 i al turisme. El que es vol, ha concl\u00f2s, \u00e9s que realment el conjunt d\u2019actuacions esdevinguin un impuls transformaci\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n Requisits per optar als PIREP<\/strong><\/p>\n Els PIREP persegueixen el foment de la rehabilitaci\u00f3 integral del parc p\u00fablic edificat de les entitats locals. Les actuacions han de millorar l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica dels immobles seleccionats i, a m\u00e9s, es busca incidir en altres aspectes com l\u2019habitabilitat, l\u2019accessibilitat i l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019\u00fas. A m\u00e9s, les accions que s\u2019impulsin no han de suposar un dany significatiu per al medi ambient i han de disposar d\u2019un pla de gesti\u00f3 dels residus que contempli la reutilitzaci\u00f3 i el reciclatge d\u2019un m\u00ednim del 70% dels residus.<\/p>\n Per optar a la l\u00ednia 1 de la convocat\u00f2ria els edificis han de ser de titularitat p\u00fablica, constru\u00efts abans de l\u20191 de gener de 2009, destinats a \u00fas p\u00fablics i mantenir-lo els 20 anys seg\u00fcents. Tamb\u00e9 poden ser edificis en des\u00fas si es destinen a \u00fas p\u00fablic. Prioritzen cinc tipus d\u2019actuacions relacionades amb les millores de: l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la sostenibilitat, l\u2019accessibilitat, l\u2019habitabilitat i seguretat, i la conservaci\u00f3 de l\u2019edifici.<\/p>\n Els Ajuntaments de m\u00e9s de 50.000 habitants o capitals de prov\u00edncia poden presentar dos sol\u00b7licituds en aquesta l\u00ednia 1 (i 3 en la l\u00ednia 2).<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/nextgeneration.paeria.cat\/web\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/logos-1024x146.png\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"