L’actuació, finançada amb fons Next Generation, incorpora accions com el condicionament de passejos ombrats, la creació d’una bassa naturalitzada, l’estabilització de talussos i la millora de la vegetació, amb la plantació de 178 arbres i més de 2.000 plantes

L’Ajuntament de Lleida inicia la setmana vinent les tasques del projecte renaturalització i creació d’un refugi climàtic a la Seu Vella, incloses dins el projecte URBAN-NAT Lleida, finançat amb fons NextGenerationEU, que incorpora accions com el condicionament de passejos ombrats, la creació d’una bassa naturalitzada, l’estabilització de talussos i la millora de la vegetació, amb la plantació de 178 arbres i més de 2.000 plantes.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha fet avui un recorregut pels diferents espais del Turó on es treballarà i ha destacat l’aposta de la Paeria per “transformar el nostre paisatge i avançar en aquesta ciutat amable, que canvia la forma d’entendre el seu espai públic”, amb actuacions com aquesta i d’altres incloses en el projecte URBAN-NAT, com la creació de senders verds en diferents punts de la ciutat.

Pel que fa a l’obra de la Seu, Larrosa ha assenyalat que permetrà la millora paisatgística del Turó i ajudarà també la candidatura del monument i el seu entorn com a Patrimoni Mundial de la Unesco. “S’ha fet una gran feina en els últims 30 o 40 anys al voltant del Turó de la Seu Vella i cal seguir avançant. Aquesta és una gran oportunitat per aprofundir en els espais verds que embolcallen el principal monument de la ciutat. Volem que la gent s’hi trobi, passegi i gaudeixi, i estarem molt amatents al resultat final de la vessant que dona al riu perquè és la imatge de la ciutat”, ha afirmat l’alcalde, que ha estat acompanyat per la regidora Begoña Iglesias.

Aquesta actuació forma part de l’estratègia que està seguint la regidoria de Sostenibilitat de promoure projectes de renaturalització d’espais a la zona urbana i periurbana i la seva interconnexió, per a contribuir a la seva conservació i a l’augment de la biodiversitat, amb la voluntat de contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic.

A més d’ampliar i millorar la massa vegetal, es tracta de diversificar les espècies d’arbrat i arbustives, promovent l’ús d’espècies autòctones i aquelles que s’adapten millor; substituir gespes d’alt consum hídric per prats naturals; millorar la gestió de la poda; implantar la gestió integrada de plagues; i altres mesures que contribueixin a naturalitzar i enriquir la biodiversitat autòctona dels espais verds urbans.

El projecte

El projecte té com a objectius consolidar i connectar els espais amb arbres com a refugi climàtic urbà i crear zones d’ambients naturals amb matollars de plantes aromàtiques, que serveixin com a refugi de biodiversitat per insectes pol·linitzadors i ocells. A la vegada, s’habilitaran també espais de descans i passeig per a l’ús públic i es millorarà la integració paisatgística del vessant del Canyeret del Turó.

L’obra, que anirà a càrrec de l’empresa Agrotècnica del Segrià, té un àmbit d’actuació de 6,5 hectàrees, tot i que la major part es concentren a la vessant del Turó cap al Canyeret, la zona de la Punta de Diamant, la Porta de Lleó i la Llengua de Serp, a més d’intervencions puntuals al parc de Santa Cecília. El cost és de 216.369,53 euros i la durada prevista és de quatre mesos.

Les accions que es duran a terme són les següents:

Condicionament i restauració de camins
Les zones d’actuació es connecten amb el nou passeig de lledoners (Celtis australis) que donarà ombra des de la Porta del Lleó fins a la bassa naturalitzada, a la zona del Parc de Santa Cecília, on es crearà un espai obert que faciliti el descans i sigui lloc de trobada. També es donarà continuïtat al passeig de vianants que discorre des de la Porta del Lleo fins a l’entorn de la Porta de Sant Andreu. En total s’actuarà en 667 metres de camins.

Condicionament i millora de la vegetació
Les intervencions plantejades parteixen de la base de conservar la flora consolidada pròpia de la zona, promoure la sostenibilitat i una interacció més gran amb la fauna local. Per això, s’han seleccionat espècies productores de fruits com alzines, prunus, lledoners i ametllers, per beneficiar la fauna ornitològica, petits mamífers i, augmentar la complexitat dels hàbitats. Es plantaran un total de 178 arbres de 7 espècies diferents

També hi abundaran plantes aromàtiques, que afavoriran la presència de fauna pol·linitzadora. A més, es col·locaran mòduls d’hotel d’insectes per facilitar la nidificació d’insectes beneficiosos.

Les zones arbustives poden oferir racons de nidificació per als ocells de sotabosc i cobertura vegetal pel desplaçament de fauna. A més l’acumulació de fullaraca, proveirà d’aliment a nombrosos invertebrats. Totes aquestes accions ajudaran a millorar la biodiversitat de la zona.

Es plantaran 1.948 plantes arbustives i herbàcies, de 43 espècies diferents i 90 plantes aquàtiques de 3 espècies diferents.

Estabilització de talussos i control de l’erosió
En funció dels diferents factors que afecten cada vessant, s’han adoptat solucions diferents. En els vessants sud i nord-oest s’aplicaran solucions de bioenginyeria i per la implantació del material vegetal, s’utilitzarà preferentment la capa de sòl superficial disponible al propi emplaçament. En cas necessari de rebliment de terra en alguna zona concreta es farà amb la terra provinent de l’excavació de la bassa naturalitzada. També es reutilitzaran les restes vegetals com a llits de brancatge per ajudar a controlar l’erosió. La finalitat de l’estructura i distribució de les plantacions en vessant serà la de retenir i protegir el sòl de l’erosió per aigua, gel o vent i afavorir alhora la infiltració de l’aigua.

Creació d’una bassa naturalitzada
La bassa naturalitzada tindran un valor ecològic i estètic que aportarà importants serveis ecosistèmics, com són la sensació de naturalitat, frescor i qualitat de l’espai verd. Aquest ecosistema aquàtic serà nucli de biodiversitat en proporcionar hàbitat i recursos a un gran nombre d’amfibis, ocells, libèl·lules i altres invertebrats. La presència de petites zones d’escullera generarà oportunitats perquè principalment sargantanes, dragons, invertebrats i micromamífers colonitzin aquestes estructures millorant, així, la biodiversitat de l’espai. La bassa tindrà una superfície de 187 m2, i una capacitat de 150 m³.

Instal·lació d’una xarxa de reg
Malgrat que les espècies vegetals triades són autòctones, adaptades al clima i amb gran rusticitat, s’ha dissenyat un sistema de reg de suport per garantir la implantació de la vegetació.

Senyalització informativa de flora i fauna i mobiliari urbà
S’ha projectat la col·locació de 10 bancs en la zona de repòs propera a la bassa naturalitzada i també 15 cartells i rètols explicatius amb informació rellevant relacionada amb les intervencions realitzades. També està previst instal·lar 2 hotels d’insectes, que contenen diferents materials que afavoreixen l’assentament i la cria dels insectes pol·linitzadors.

El projecte URBAN- NAT Adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat de Lleida, s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per Fons Next Generation de la Unió Europea. Les subvencions estan convocades a través de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), per fomentar actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència de les ciutats, per fer front al canvi climàtic.