L’alcalde accidental i regidor d’Urbanisme, Toni Postius; la tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, i el regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, han anunciat aquesta tarda l’atorgament de gairebé 4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation a l’Ajuntament de Lleida per la renaturalització i resiliència de la ciutat.
Tots ells han manifestat una gran satisfacció perquè aquesta quantitat, l’equivalent al 8% dels ajuts atorgats als diferents projectes d’arreu de l’Estat espanyol, és un reconeixement a l’excel·lent treball que han fet els tècnics de la Paeria, elaborant i confeccionant els informes que ara han rebut el vistiplau.
Al marge d’aquesta línia de subvencions, avui també s’ha publicat al BOE la concessió d’ajuts a tres projectes de la Paeria en l’àmbit de les noves tecnologies, als quals se’ls ha atorgat el 100% de la subvenció demanada, la qual cosa suposa un import total de 522.313, 77 euros.
L’Ajuntament de Lleida ha presentat 14 propostes als fons europeus Next Generation per un valor de 41.192.694,23 euros, pels quals s’ha sol·licitat una subvenció per valor de 28.473.815,02. D’aquesta xifra, fins al moment, ja s’han concedit 10.762.307,80 a la Paeria.
Transició Ecològica i Urbanisme
Toni Postius ha anunciat la resolució que atorga a l’Ajuntament de Lleida 3,8 milions per a projectes de l’àrea de Transició Ecològica amb el suport de la Regidoria d’Urbanisme, els quals se sumen als més de 6 milions que ja va rebre la Paeria fa uns mesos en la línia de mobilitat de baixes emissions i que permetran la transformació urbana de la ciutat.
L’alcalde accidental, que ha deixat que el regidor de Transició Ecològica expliqués el gruix de les propostes subvencionades, s’ha centrat en el projecte pilot de naturalització del carrer Riu Ebre i de l’avinguda Doctor Fleming, com a model reproduïble d’integració en la millora de la diversitat urbana i refugi climàtic de la ciutat.
Pel que fa als projectes de Riu Ebre i Doctor Fleming (aquest últim entre el mercat i el Camp d’Esports), la intervenció que s’ha planificat des dels serveis tècnics ha estat un eix transversal de la ciutat atès que es tracta de dues àrees estratègiques per la seva ampla secció (25 metres en el cas de Riu Ebre i 50 metres en el cas de Fleming). I sobretot pel seu valor com a connector. Actualment, es tracta de dues zones pavimentades amb grans àrees d’aparcament i escassíssima presència d’arbrat. Els projectes proposen eliminar l’asfalt de bona part dels carrers per recuperar el sòl fèrtil i generar una zona verda amb arbres de grans dimensions i vegetació que permeti la recollida d’aigües pluvials.
El disseny de l’espai combinarà camins per canalitzar el flux de persones i eixos per a bicicletes que utilitzen el corredor verd per desplaçar-se per la ciutat, juntament amb espais de repòs amb mobiliari urbà que servirà com a espai verd, un espai que serà refugi climàtic i un espai de socialització dels veïns dels barris. Tall de veu T. Postius
Adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat urbana
El regidor de Transició Ecològica ha explicat les 7 actuacions de la Paeria que han estat subvencionades pels fons Next Generation, en la línia d’adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat urbana de Lleida.
Jaume Rutllant ha assenyalat que Lleida, malgrat disposar d’una gran superfície de zones verdes urbanes i periurbanes, no les té connectades ni pensades per acollir una gran biodiversitat. “Amb aquests projectes s’aconseguirà la creació d’espais verds naturalitzats en la trama urbana de la ciutat, connectats entre si i connectant directament amb l’entorn periurbà de l’Horta, que incrementen la biodiversitat de la ciutat i amb corredors verds que travessen, a diferents nivells, trencant barreres entre l’espai urbà i l’Horta de Lleida i entre el sòl i el sostre de la ciutat”, ha dit.
“Aquests nodes ecosistèmics seran refugis bioclimàtics i de biodiversitat utilitzant solucions basades en la naturalesa amb aprofitament d’aigües pluvials, millora de la fertilitat del sòl, augment de la fauna útil, creació de microhàbitats urbans, elements d’ombra, potenciant els boscos urbans per millorar l’habitabilitat urbana i les activitats en els espais verds, amb la participació de la gent”, ha continuat explicant Rutllant, que ho ha concretat en uns objectius específics:
– Modelitzar les característiques de la connectivitat verda, i la naturalització en ciutats intermèdies mediterrànies.
– Creació de corredors i nodes naturals integrant i connectant zones RN2000.
– Generació de connectors i nodes verds urbans.
– Millora de la biodiversitat urbana.
– Creació d’un model replicable de naturalització a les ciutats en ambients mediterranis.
– Dissenyar accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic que combinin solucions ecològiques i tecnològiques.
– Implicació de la població en la renaturalització de la ciutat i la sensibilització.
– Valoració de les actuacions sobre l’augment de la biodiversitat.
Aquests propòsits es materialitzen en 6 actuacions, a més de la que ha declarat prèviament el tinent d’alcalde Postius sobre el Projecte pilot de naturalització del carrer Riu Ebre i de l’Av. Doctor Fleming:
1. Connexió de la Xarxa natura 2000 Mas de Melons, Alfés i Torreribera amb les Basses
2. Creació de parcs territorials periurbans que siguin node de biodiversitat i refugis climàtics per l’ús públic a Gardeny, les Basses i la Mitjana
3. Recuperació ambiental i com a refugi climàtic de la Seu Vella de Lleida com a nucli central de la ciutat
4. Creació de camins urbans arbrats i ombrejats
5. Generació d’oasis urbans de microhàbitats per la conservació de la biodiversitat urbana
6. Mesures per afavorir les espècies autòctones i la millora de la biodiversitat urbana. Tall de veu J. Rutllant
Ajuts a la digitalització
Per la seva part, la tinent d’alcalde Jordina Freixanet ha explicat que la Paeria també ha rebut altres ajuts dels fons europeus en l’àmbit de les noves tecnologies. Subvencions que, en aquest cas, corresponen al 100% de la sol·licitud presentada.
Freixanet ha manifestat que “la Paeria havia presentat projectes destinats a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals que impulsa el ministeri de Política Territorial, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). La quantia màxima que podia rebre l’Ajuntament, segons les bases de la convocatòria, era de 522.313,77 euros. En aquest sentit, celebrem que hem obtingut el 100% del finançament i això ens permetrà tirar endavant tots aquests projectes”, ha dit.
La regidora de Presidència ha detallat els projectes subvencionats i l’import corresponen a cadascú:
– 142.296,00 € – per la línia de ciberseguretat, que permetrà el desplegament d’un centre d’operacions de ciberseguretat a l’Ajuntament de Lleida.
– 283.176,01 € – per la línia de millorar els serveis d’atenció i informació a la ciutadania.
– 96.841,76 € – per la línia d’automatització de processos.
Tot això permetrà que l’Ajuntament de Lleida, que ha fet una aposta decidida per a ser pioners en l’àmbit de la digitalització, especialment des de la pandèmia, pugui disposar de més de mig milió d’euros per aprofundir i millorar tots aquests processos. Tall de veu J. Freixanet
La tinent d’alcalde ha recordat que com a Ajuntament, fa pocs dies ha presentat la sol·licitud d’ajut per a rehabilitació d’edificis municipals que inclou el Palau de Vidre i l’Edifici Pal·las. Petició que significaria un ajut de fins a 3 milions d’euros en cada edifici.
Així mateix, s’està treballant per presentar en una segona línia tres projectes més, relatius a la rehabilitació de l’antic convent de les Josefines (al carrer Acadèmia), l’Edifici Casino on hi ha la seu de Turisme de Lleida i l’Espai 3 al convent de Santa Teresa.
Freixanet també ha dit que “ara seguim treballant en els projectes anunciats aquesta setmana sobre la rehabilitació residencial i d’habitatges socials per ajudar en la restauració de barris, com el de la Mariola, o altres per donar suport al comerç i al turisme. El que es vol -ha conclòs- és que realment el conjunt d’actuacions esdevinguin un impuls per la transformació de la ciutat”.
